FiloINSSantFeliudeGuíxols

  El fet que no acceptem que totes les coses comencen i han d’acabar comporta que vivim moments amb més intensitat, que ens sentim tristos quan ja ha acabat i que valorem i vulguem gaudir el moment. Però, per què ens porta tristesa aquest pensament? No seria més fàcil acceptar que tot té un final, gaudir-ho al màxim i sentir-nos feliços pel fet que hem viscut aquella experiència?    Nhora Salado, 2n de batxillerat B 

Ho podem comparar amb un llumí, no ens adonem de la seva importància fins que s'apaga, ens trobem a les fosques i no podem tornar a activar-lo.                                                                                                          Sònia Ayats, 2n de batxillerat A

A vegades ens quedem amb la idea que som d’una manera determinada, però realment som un conjunt de coses que trobem dins nostre. Som com un cel, ens enfosquim com un dia de tempesta, realcem la nostra bellesa com una posta de sol, estem serens com un dia clar, i ens submergim en l’obscuritat en èpoques complicades com una nit sense lluna. La nostra identitat és complexa i variable, som el resultat de les nostres experiències i aprenentatges. Tenim tot dins nostre i nosaltres decidim què volem potenciar.                                                                                                                           ...

  MORIR ÉS EL NOSTRE FINAL? Des de sempre hem tingut el pensament inculcat que quan el nostre cos mor, l’ànima també se'n va amb aquest. Però qui ens assegura que la nostra essència desapareix per complet?   Mai no hem tingut cap evidència ni segurament mai la tindrem, i si fos així està clar que no seria del tot viable.  Realment aquest camí és el veritable final o és només l’inici d’un de nou?                                                                                                  ...

Cada persona, al llarg de la seva vida, presencia un seguit de records i vivències que ens identifiquen i ens diferencien dels altres, aquestes característiques apareixen a través de confrontar la nostra realitat. A partir d'aquí podem concloure que la nostra ànima, encara que no sigui perfecte, serà el resultat de la nostra concepció de la vida i, per tant, la nostra realitat.                                                                                                Carla Boyero López, 2n de batxillerat A

Moltes vegades sentim que no podem superar els diferents obstacles que s'interposen a les nostres vides, creiem que no els podem confrontar i sentim com si estiguéssim en un lloc replet de foscor del qual no podem trobar la sortida. Però igual que després de la immensa foscor de la nit, ve la resplendor de la llum de l'alba, podrem sortir d'aquesta foscor i trobar la llum superant els nostres moments difícils i curant les nostres ferides amb el temps.                                                                                                     Ángela Fabiana Díaz, 2n de batxillerat A