FiloINSSantFeliudeGuíxols

  “La naturalesa és sàvia”. “Tot a la natura existeix per algun motiu”. Si aquestes afirmacions són certes, quin és el sentit de l’existència? Té sentit, científicament parlant, l’existència dels paràsits?  O té sentit, pels religiosos, l’existència dels ateus? La vida és el fenomen més majestuós i misteriós al qual absolutament tots estem sotmesos. No hi ha distincions ni favoritismes. Tot el que existeix és viu. Tots els éssers són éssers, i de la mateixa manera, un no-ésser no pot existir. Així doncs, perquè som aquí? Durant tota la història de l’existència de la vida hem intentat buscar un propòsit, un objectiu final, una explicació. Al no trobar-la, ens l’hem inventat. Hem afirmat que l’objectiu de l’existència humana és pura i simplement trobar la felicitat tant per nosaltres com per als altres, ser exitosos en la societat artificial que hem dissenyat. Segons aquesta lògica, però, l’existència dels animals o de les plantes està totalment injustificada; degut al fet que a...

 En filosofia sempre s'ha posat en dubte l'efectivitat dels sentits com a via per comprendre la realitat que ens envolta i amb aquesta fotografia vull posar un exemple d'aquest problema.  En zones urbanes la contaminació lluminosa impedeix veure amb claredat les estrelles al cel de nit. Per això és millor anar a un entorn rural per apreciar aquests cossos celestes.  Llavors, ens podem fiar realment dels nostres sentits? I podem anar encara més enllà  amb aquest exemple: podem considerar que les estrelles existeixen quan ens trobem en una ciutat tot i que som incapaços de veure-les. Enzo Lodato 2n de batxillerat B INS Sant Feliu de Guíxols