FiloINSSantFeliudeGuíxols

    L'horitzó ha estat sempre un espai inassolible que retrocedeix a mesura que un avança cap a ell, no hi ha manera d'atrapar-ho. Això és perquè l'horitzó no és una meta ni un lloc, no s'inscriu en cap geografia i no pot ser representat en cap mapa. No obstant això, hi és allà i existeix. Nosaltres li hem donat una paraula al concepte i una definició que el representa. És un instint humà innat el de donar sentit i paraules a les coses que sentim i veiem. Aquesta limitació de l’horitzó i el seu motiu visual etern ha fet que molts es qüestionin la seva existència. Llavors, les coses tenen un sentit per si mateixes, o som els humans els que donem sentit a què percebem? Asma Soultana, 2n de batxillerat A

En aquesta imatge es veuen una escala, però podem dir, com Heràclit, que és una i la mateixa, una que puja i una altra que baixa.  Aquests dos camins es poden relacionar amb les diferents percepcions de la vida que podem tenir, i cadascú és lliure de decidir si vol pujar o si vol baixar.  Zoubair Aaddach 2n de Batxillerat B INS Sant Feliu de Guíxols  

                                                                             La realitat és diferent per a cada persona, en aquesta imatge es veuen diverses versions d'una mateixa realitat, és a dir el mirall és la realitat i cadascun dels meus reflex és una versió de la realitat diferent, tothom percep les coses d'una manera  i per tant la realitat canvia o és composada per tots els fragments?                     Yasmina Boukhaida Dris, 2n de Batxillerat B INS Sant Feliu de Guíxols

  Tal com explica Plató al Mite de la caverna, a través de les ombres, com amb aquesta espelma, no és el mateix el que es veu des de davant del foc, ja que veiem projectada l'ombra d'un arbre de Nadal, que el que veiem des de darrere, que és una espelma i el filtre que fa veure l'arbre. Així doncs, és la realitat que nosaltres veiem l'única percepció possible d'aquesta? Laia Fernández Cabezas, 2n BAT C INS Sant Feliu de Guíxols