Les coses tenen un sentit per si mateixes, o som els humans els que donem sentit a què percebem?
L'horitzó ha estat sempre un espai inassolible que retrocedeix a mesura que un avança cap
a ell, no hi ha manera d'atrapar-ho. Això és perquè l'horitzó no és una meta ni un lloc, no
s'inscriu en cap geografia i no pot ser representat en cap mapa. No obstant això, hi és allà i
existeix. Nosaltres li hem donat una paraula al concepte i una definició que el representa. És
un instint humà innat el de donar sentit i paraules a les coses que sentim i veiem. Aquesta
limitació de l’horitzó i el seu motiu visual etern ha fet que molts es qüestionin la seva
existència. Llavors, les coses tenen un sentit per si mateixes, o som els humans els que
donem sentit a què percebem?
Asma Soultana, 2n de batxillerat A
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada