FiloINSSantFeliudeGuíxols

  Molta gent té por a la mort, ja que aquesta sempre ha estat un objecte de pànic. Reflexionar sobre la mort és reflexionar sobre la vida, és a dir, la mort és la nostra companya de vida, l'única que no ens abandonarà mai. Per tant, rebutjar i tenir por a la mort, és negar-se a viure. A més, gràcies a la mort i, per tant, gràcies a la finitud del temps, tenim el coratge de fer coses, que en una vida infinita no faríem. Finalment, cal recordar que realment mai coneixerem la mort, ja que quan nosaltres existim i som, la mort no és, però quan la mort arriba, nosaltres ja no en som res.   Cristina Royán, 2n de batxillerat B 

  Fent aquesta pregunta vull relacionar la vida de l'ésser humà amb el capvespre, ja que la vida de l'ésser humà mai sabem ni quan ni on s'acaba tot, és a dir, mai sabrem on ni quan deixarem d'existir. El mateix passa amb el capvespre perquè a simple vista no sabem quan ni on acaba. Hassan Kiloul, 2n de batxillerat B

En aquesta fotografia podem observar un arbre amb moltes fulles. Si caigués alguna fulla de l'arbre no notaríem la diferència, això em fa pensar que nosaltres som comparables a les fulles d'aquest arbre, ja que si caiem, tampoc es notaria la diferència, el món continua. El que vull dir és que de vida només n'hi ha una i l'hem de gaudir al màxim, carpe diem. Anuar Hamoudan, 2n de Batxillerat C INS Sant Feliu de Guíxols  

Aquesta imatge és del cementiri de Sant Feliu, i al veure gravada una calavera la vaig trobar interessant. Han de ser els cementiris llocs tristos i temorosos? Moltes vegades fugim de les nostres pors per la falta de coneixement, però si féssim de les nostres aversions els nostres aliats veuríem la vida com un món transitori, una altra fase d'un procés continu: el naixement, la vida i la mort. Aquell racó tan solitari i lúgubre com és el cementiri és ara l'últim racó que ens queda després de la industrialització del món, un lloc que et permet reflexionar en harmonia i refugiat de les atrocitats d'aquest món. Noé Vidal Ochirjav, 2n de Batxillerat B INS Sant Feliu de Guíxols  

Morir no implica necessàriament ser oblidat (en un futur pròxim), però ser oblidat ens duu a una mort absoluta i inevitable. En el cas dels objectes materials, una vegada no són usats, perden la seva utilitat, podem dir que moren? O només han sigut oblidats? Si ho comparem amb els éssers vius, tenim la funció o el destí de viure, una vegada perdem la nostra funció, morim. Eric Vargas Riera, 2n de Batxillerat A INS Sant Feliu de Guíxols  

Doaa Dkiouak El kaoutit, 2n de Batxillerat C INS Sant Feliu de Guíxols  

Segons Plató, després de morir l'ànima es reencarna en un altre cos. Segons  Plató  l'ànima  és  el nostre principi diví i immortal que perdura en el temps sense fer-se malbé ,  el cos i l'ànima componen la formació de l'home , però  estan unides d'una manera accidental, ja  que  l'ànima  és  immortal i el cos  és  material i està subjectat per la corrupció física i per últim la mort.  Alèxia Esquinas 2n de Batxillerat C INS Sant Feliu de Guíxols  

  El color blanc d'una rosa representa la puresa i la innocència, però totes les roses amb el pas del temps acabaran deteriorant-se i finalment pansint, perdent en conseqüència el seu simbolisme inicial. De la mateixa manera que les plantes i les persones som éssers vius, podem relacionar aquest concepte de deteriorament, tant físic com simbòlic amb nosaltres mateixos? El pas del temps contribueix a la pèrdua dels nostres propis principis? Pot significar això que el fet d'eternitat no existeix? --                                                                                      Anais Nievas Cruz 2n de Batxillerat C INS Sant Feliu de Guíxols

                              Iker Rodríguez Torres 2n de Batxillerat B INS Sant Feliu de Guíxols