És l'ordre social la fi de la llibertat individual?
Tot observant la imatge, reflexiono detingudament la composició visual exposada davant els meus ulls. Un home aturat, quiet i vermell que ens alerta i ens prega la nostra immobilitat (temporal). A la societat, existeix un ordre social esdevingut d'una sèrie de condicions I normes que s'han de complir; per tal d'indicar-nos-ho, s'han creat senyals com la anteriorment esmentada que ens ho clarifiquen: atura't, passa, no fumis, no mengis... Però què era de nosaltres abans que algú vingués a dir què s'ha de fer? Si no hi hagués cap mena de llei, continuaríem sent qui som? O és la llei la repressió al nostra vertader "ser"? Si hi hagués pena de mort hi hauria menys delinqüència?; però que no hi hagi tanta no significa que dins l'ànima d'algú que no ha delinquit, no existeix el desig a fer-ho? Un lleó ensinistrat al zoològic, condicionat pel que fa viure en contra el seu instint, no s'ho pensaria en atacar qui hipòcritament el donava de menjar...