FiloINSSantFeliudeGuíxols

  Com diu Plató, segons la reminiscència, conèixer és recordar. És que la nostra ànima realment es recorda de la vida passada que hem tingut, per què sentim que quan coneixem a una persona, l'hem conegut de tota la vida, encara que mai l'havíem vista? Així doncs, quan coneixem a alguna persona nova la nostra ànima si se'n recorda d'ella, però el nostre cos no, per això tenim la sensació que la coneixem de tota la vida, perquè l'ànima la relaciona amb la seva vida passada.   Ariana Aybar, 2n de batxillerat B 

Segons Plató, després de morir l'ànima es reencarna en un altre cos. Segons  Plató  l'ànima  és  el nostre principi diví i immortal que perdura en el temps sense fer-se malbé ,  el cos i l'ànima componen la formació de l'home , però  estan unides d'una manera accidental, ja  que  l'ànima  és  immortal i el cos  és  material i està subjectat per la corrupció física i per últim la mort.  Alèxia Esquinas 2n de Batxillerat C INS Sant Feliu de Guíxols  

Segons Sòcrates, la bellesa no representa només al cos, sinó també de l’ànima, ell diu que la bellesa no depèn únicament de la proporció sinó que en l’expressió de l’ànima i explica que bell és el que serveix al seu objectiu  i no quan convé al gust de qui el mira.  Per altra banda, Plató especifica que la nostra bellesa és una mera aproximació a la veritable bellesa del món intel•ligible, ja que tot l'esplendor realment resideix en l’ànima i quan aquesta arriba al món de les idees no queda bellesa en la imitació del món sensible.  A partir d’aquí es pot concloure que la veritable bellesa és l’espiritual, ja que és eterna mentre que l’estètica resulta ser una efímera tirania perquè qui és atractiu sempre voldrà ser-ho i això resulta impossible.  Nisrin El Onsri, 2n de Batxillerat A INS Sant Feliu de Guíxols  

  La concepció del temps és molt subjectiva. Durant anys, molts filòsofs han intentat trobar-li un sentit a aquest concepte i, de fet, cadascú pensava diferent.  Dalí es va obsessionar. Els rellotges es fonen, no perduren, el temps és relatiu. Els rellotges fosos representen que el temps transcorre de manera diferent, a diferència dels rellotges comuns, que marquen amb precisió el pas dels segons. A ambdós costats una persona i un àngel, són doncs el cos i l’ànima, aquella que no és lliure fins que deixa enrere el cos. Així, amb el temps ella podrà ser lliure? Serà lliure un cop el temps s’aturi i els rellotges deixin de marcar amb rigor els segons? Natàlia Anna Ciz, 2n de Batxillerat A INS Sant Feliu de Guíxols

  Jo em pregunto per com va sorgir l'ànima, si va ser l'ànima la que va donar moviment o va ser el moviment, el que va donar ànima. Arnau Urbano Brujats 2n Batx A INS Sant Feliu de Guíxols