FiloINSSantFeliudeGuíxols

    L'horitzó ha estat sempre un espai inassolible que retrocedeix a mesura que un avança cap a ell, no hi ha manera d'atrapar-ho. Això és perquè l'horitzó no és una meta ni un lloc, no s'inscriu en cap geografia i no pot ser representat en cap mapa. No obstant això, hi és allà i existeix. Nosaltres li hem donat una paraula al concepte i una definició que el representa. És un instint humà innat el de donar sentit i paraules a les coses que sentim i veiem. Aquesta limitació de l’horitzó i el seu motiu visual etern ha fet que molts es qüestionin la seva existència. Llavors, les coses tenen un sentit per si mateixes, o som els humans els que donem sentit a què percebem? Asma Soultana, 2n de batxillerat A

  Moltes persones abans creien que l’horitzó era infinit i que mai s’acabava, ja que si mires l’horitzó, sembla que seguexi recte i que mai acabi, si no que encara apareix sense tenir un límit. Aristòtil, que nega l’existència de l’infinit, dient que el concepte infinit designa una simple possibilitat ideal, trobem que tenia raó, ja que l’horitzó sí que és finit i ho podem comprovar navegant per l’univers, a través del gran, però no infinit horitzó.      Hafsa Mohamed Lamhamdi, 2n de batxillerat B