L'aigua: element o divinitat?
La filosofia grega va néixer a la vora del mar, envoltada per l'aroma de la brisa en costes i illes banyades per la Mar Egea. Navegants i mariners portaven notícies de cultures llunyanes on s'estudiaven els més recòndits sabers, que enriqueixen el pensar. I així va néixer la filosofia, al mar. El mar és un camí obert cap al desconegut, una invitació permanent a obrir la nostra ment al que sempre es troba més enllà, en l'inassolible horitzó geogràfic o mental. Ens esglaia i ens anul·la la seva fúria. Però sempre necessitem tornar a la mar, el major dels misteris de la terra. En una sola gota, insignificant i esmunyedissa, està continguda l'essència d'un oceà. El tot està en la part, el mateix que la part en el tot. "Tot és aigua" és la base de les teories de Tales de Milet, considerat el primer filòsof de la Història. Ell va introduir la recerca racional sobre l'origen de l'univers i la naturalesa, que fins llavors els grecs explicaven amb mites...
