FiloINSSantFeliudeGuíxols

  Una amistat és com  la  mar,  se’n  veu el principi però no el final. S'observa en les rialles, però també en  els plors. Es crea en vincles i connexions, viu dels  records i dels secrets compartits.  No construeix murs sinó ponts per superar les adversitats. La veritable amistat deixa empremta i no fa mal. Té valor i no té preu. Perdura si es cuida, no importa el temps. Potser només cal reflexionar i qüestionar-se: la veritable amistat dura per sempre? Àngela Vilà, 2n de batxillerat A 

  La vida seria avorrida sense problemes, però la vida amb problemes constants o un problema que arribi a molt de temps solucionar pot causar altres tipus de problemes, de salut per exemple. En alguns moments potser és millor deixar que tot flueixi que només en passar del temps se solucionarà, i altres que si no prens una acció immediata pot comportar encara més problemes.   Mohamed Tajjiou, 2n de batxillerat A 

    L'horitzó ha estat sempre un espai inassolible que retrocedeix a mesura que un avança cap a ell, no hi ha manera d'atrapar-ho. Això és perquè l'horitzó no és una meta ni un lloc, no s'inscriu en cap geografia i no pot ser representat en cap mapa. No obstant això, hi és allà i existeix. Nosaltres li hem donat una paraula al concepte i una definició que el representa. És un instint humà innat el de donar sentit i paraules a les coses que sentim i veiem. Aquesta limitació de l’horitzó i el seu motiu visual etern ha fet que molts es qüestionin la seva existència. Llavors, les coses tenen un sentit per si mateixes, o som els humans els que donem sentit a què percebem? Asma Soultana, 2n de batxillerat A

  Molts joves avui dia, surten a discoteques, bars i altres llocs d’oci nocturn a ballar, cantar i beure, però, ho fan amb l’objectiu d’oci per divertir-se o simplement d’evasió, de distracció dels seus pensaments? Alguns no volen més que no pensar en la seva vida quotidiana, en els seus problemes i, per això únicament, beuen. Iker Sierra, 2n de batxillerat A 

  Moltes vegades temem el pas del temps. Vivim amb la incertesa de què serem, quan deixem de ser. I és que el temps passa inexorablement per a totes les persones, sense límits ni fronteres, sense cap excepció. La vellesa n’és una representació d’aquest, descompost en records, coneixements i valors. És aquella obra plena d’errors que es corregeixen afegint-hi capes i capes de pintura fins que apareixen les primeres clivelles, aquella porta oberta que resumeix la simplicitat del nostre ésser, aquella escletxa que deixa veure l’eterna concepció de la vida.   Paula Serrano Jimenez, 2n de batxillerat A 

  És potser aquest un dels motius pels quals ens sentim tan atrets per la muntanya un cop la trepitgem per primera vegada. Et recorda qui ets i et diu; “estàs arrelat a mi. Jo sóc el sòl, tu l’arrel i allò que fas, la conseqüència”. El més important de tot és que el sòl pot viure sense l’arrel, però l’arrel no pot viure ni sense el sòl ni sense la conseqüència. Aquesta conseqüència neix de l’arrel i l’arrel del sòl. En canvi, el sòl ha estat i estarà sempre allà, amb l’arrel o sense.   Biel Sanchez, 2n de batxillerat A