Per què no apreciem plenament el que tenim fins que ho perdem?




Ho podem comparar amb un llumí, no ens adonem de la seva importància fins que s'apaga, ens trobem a les fosques i no podem tornar a activar-lo.


                                                                                    Sònia Ayats, 2n de batxillerat A

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Les galetes

Imatge
                                         LES GALETES    Una nena estava esperant el seu tren en una sala d’espera d’una gran parada de tren. Com que havia d’esperar molta estona, va decidir comprar un paquet de galetes. Va asseure’s en una de les parades de tren per a poder descansar  i va deixar les seves coses amb les galetes al seient del costat. Deixant un seient entre mig, va asseure’s un home gran que va obrir un llibre  i va començar a llegir. Al cap d’una estona a la nena li va agafar gana, va obrir les galetes que tenia al seient del costat, i va començar a menjar. Quan ella va agafar la primera, l’home que tenia al costat també en va agafar una. Ella es va sentir indignada, però no va dir res. Només va pensar: “ Que dolent, jo no faria una cosa d’aquestes mai” ...
Més informació

Som alguna cosa en concret o som un tot?

Imatge
A vegades ens quedem amb la idea que som d’una manera determinada, però realment som un conjunt de coses que trobem dins nostre. Som com un cel, ens enfosquim com un dia de tempesta, realcem la nostra bellesa com una posta de sol, estem serens com un dia clar, i ens submergim en l’obscuritat en èpoques complicades com una nit sense lluna. La nostra identitat és complexa i variable, som el resultat de les nostres experiències i aprenentatges. Tenim tot dins nostre i nosaltres decidim què volem potenciar.                                                                                                                           ...
Més informació