L’aprenentatge de la vida és un horitzó inassolible?


 

Sèneca va dir una vegada: “fa falta una vida per aprendre a viure”. L’existència no és més que un aprenentatge continu que mai podrà ser suficient. El fet de creure que adquireixes tota mena de coneixements és un dels grans errors que pot cometre l’ésser humà i, sobretot, una mancança d’humilitat. Aquest fet es compara amb l’afirmació de Sòcrates, el qual reconeixia que només sabia que no sabia res, per la qual cosa es convertia en una persona sàvia.


El gran filòsof romà, expressava que naixem sense cap mena de coneixements i que, a mesura que la vida avança i nosaltres ho fem amb ella, la nostra saviesa també ho fa. Amb tot i que adquirim una gran coneixença al llarg de la nostra vida, sempre hi haurà més, no existeix un límit, ni tampoc existeix la saviesa absoluta, una saviesa comparable amb l’horitzó del cel: sabem que hi ha més cel més enllà però, des del punt en què ens trobem, mai ho podrem veure, igual que mai podrem assolir la completa saviesa.

 

Jordi Pujolràs, 2n de batxillerat A

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Som alguna cosa en concret o som un tot?

Imatge
A vegades ens quedem amb la idea que som d’una manera determinada, però realment som un conjunt de coses que trobem dins nostre. Som com un cel, ens enfosquim com un dia de tempesta, realcem la nostra bellesa com una posta de sol, estem serens com un dia clar, i ens submergim en l’obscuritat en èpoques complicades com una nit sense lluna. La nostra identitat és complexa i variable, som el resultat de les nostres experiències i aprenentatges. Tenim tot dins nostre i nosaltres decidim què volem potenciar.                                                                                                                                           Irene Bonillo, 2n de batxillerat A
Més informació

Els moments difícils que tenim a la nostra vida es curen amb el temps?

Imatge
Moltes vegades sentim que no podem superar els diferents obstacles que s'interposen a les nostres vides, creiem que no els podem confrontar i sentim com si estiguéssim en un lloc replet de foscor del qual no podem trobar la sortida. Però igual que després de la immensa foscor de la nit, ve la resplendor de la llum de l'alba, podrem sortir d'aquesta foscor i trobar la llum superant els nostres moments difícils i curant les nostres ferides amb el temps.                                                                                                     Ángela Fabiana Díaz, 2n de batxillerat A
Més informació

És la vellesa l’estat que millor reflecteix la inexorabilitat del temps?

Imatge
  Moltes vegades temem el pas del temps. Vivim amb la incertesa de què serem, quan deixem de ser. I és que el temps passa inexorablement per a totes les persones, sense límits ni fronteres, sense cap excepció. La vellesa n’és una representació d’aquest, descompost en records, coneixements i valors. És aquella obra plena d’errors que es corregeixen afegint-hi capes i capes de pintura fins que apareixen les primeres clivelles, aquella porta oberta que resumeix la simplicitat del nostre ésser, aquella escletxa que deixa veure l’eterna concepció de la vida.   Paula Serrano Jimenez, 2n de batxillerat A 
Més informació