És l'ordre social la fi de la llibertat individual?

 


Tot observant la imatge, reflexiono detingudament la composició visual exposada davant els meus ulls. Un home aturat, quiet i vermell que ens alerta i ens prega la nostra immobilitat (temporal).
A la societat, existeix un ordre social esdevingut d'una sèrie de condicions I normes que s'han de complir; per tal d'indicar-nos-ho, s'han creat senyals com la anteriorment esmentada que ens ho clarifiquen: atura't, passa, no fumis, no mengis... Però què era de nosaltres abans que algú vingués a dir què s'ha de fer?

Si no hi hagués cap mena de llei, continuaríem sent qui som? O és la llei la repressió al nostra vertader "ser"? 
Si hi hagués pena de mort hi hauria menys delinqüència?; però que no hi hagi tanta no significa que dins l'ànima d'algú que no ha delinquit, no existeix el desig a fer-ho?
Un lleó ensinistrat al zoològic, condicionat pel que fa viure en contra el seu instint, no s'ho pensaria en atacar qui hipòcritament el donava de menjar una vegada fora les cadenes que l'empresonen; de mateixa manera, no seríem nosaltres feroçment diferents si no hi haguessin repressions que ens comprometessin?

Potser sí, potser l'ordre social és només un acord que tots complim per respecte i lògica; o no, per ventura fos diferent  i tot allò que coneixem i visquéssim en un món més salvatge, però més nostre, malgrat la llibertat concebuda.

Rocío Castillo Molina 2n de Batxillerat C INS Sant Feliu de Guíxols


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Som alguna cosa en concret o som un tot?

Imatge
A vegades ens quedem amb la idea que som d’una manera determinada, però realment som un conjunt de coses que trobem dins nostre. Som com un cel, ens enfosquim com un dia de tempesta, realcem la nostra bellesa com una posta de sol, estem serens com un dia clar, i ens submergim en l’obscuritat en èpoques complicades com una nit sense lluna. La nostra identitat és complexa i variable, som el resultat de les nostres experiències i aprenentatges. Tenim tot dins nostre i nosaltres decidim què volem potenciar.                                                                                                                                           Irene Bonillo, 2n de batxillerat A
Més informació

Els moments difícils que tenim a la nostra vida es curen amb el temps?

Imatge
Moltes vegades sentim que no podem superar els diferents obstacles que s'interposen a les nostres vides, creiem que no els podem confrontar i sentim com si estiguéssim en un lloc replet de foscor del qual no podem trobar la sortida. Però igual que després de la immensa foscor de la nit, ve la resplendor de la llum de l'alba, podrem sortir d'aquesta foscor i trobar la llum superant els nostres moments difícils i curant les nostres ferides amb el temps.                                                                                                     Ángela Fabiana Díaz, 2n de batxillerat A
Més informació

És la vellesa l’estat que millor reflecteix la inexorabilitat del temps?

Imatge
  Moltes vegades temem el pas del temps. Vivim amb la incertesa de què serem, quan deixem de ser. I és que el temps passa inexorablement per a totes les persones, sense límits ni fronteres, sense cap excepció. La vellesa n’és una representació d’aquest, descompost en records, coneixements i valors. És aquella obra plena d’errors que es corregeixen afegint-hi capes i capes de pintura fins que apareixen les primeres clivelles, aquella porta oberta que resumeix la simplicitat del nostre ésser, aquella escletxa que deixa veure l’eterna concepció de la vida.   Paula Serrano Jimenez, 2n de batxillerat A 
Més informació