Quan i on acaba tot?


 

Fent aquesta pregunta vull relacionar la vida de l'ésser humà amb el capvespre,

ja que la vida de l'ésser humà mai sabem ni quan ni on s'acaba tot, és a dir,
mai sabrem on ni quan deixarem d'existir. El mateix passa amb el capvespre
perquè a simple vista no sabem quan ni on acaba.

Hassan Kiloul, 2n de batxillerat B

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Les galetes

Imatge
                                         LES GALETES    Una nena estava esperant el seu tren en una sala d’espera d’una gran parada de tren. Com que havia d’esperar molta estona, va decidir comprar un paquet de galetes. Va asseure’s en una de les parades de tren per a poder descansar  i va deixar les seves coses amb les galetes al seient del costat. Deixant un seient entre mig, va asseure’s un home gran que va obrir un llibre  i va començar a llegir. Al cap d’una estona a la nena li va agafar gana, va obrir les galetes que tenia al seient del costat, i va començar a menjar. Quan ella va agafar la primera, l’home que tenia al costat també en va agafar una. Ella es va sentir indignada, però no va dir res. Només va pensar: “ Que dolent, jo no faria una cosa d’aquestes mai” ...
Més informació

És la vellesa l’estat que millor reflecteix la inexorabilitat del temps?

Imatge
  Moltes vegades temem el pas del temps. Vivim amb la incertesa de què serem, quan deixem de ser. I és que el temps passa inexorablement per a totes les persones, sense límits ni fronteres, sense cap excepció. La vellesa n’és una representació d’aquest, descompost en records, coneixements i valors. És aquella obra plena d’errors que es corregeixen afegint-hi capes i capes de pintura fins que apareixen les primeres clivelles, aquella porta oberta que resumeix la simplicitat del nostre ésser, aquella escletxa que deixa veure l’eterna concepció de la vida.   Paula Serrano Jimenez, 2n de batxillerat A 
Més informació