La vida és un camí de pujada o de baixada?


En aquesta imatge es veuen una escala, però podem dir, com Heràclit, que és una i la mateixa, una que puja i una altra que baixa. Aquests dos camins es poden relacionar amb les diferents percepcions de la vida que podem tenir, i cadascú és lliure de decidir si vol pujar o si vol baixar. 

Zoubair Aaddach 2n de Batxillerat B INS Sant Feliu de Guíxols


 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L’aprenentatge de la vida és un horitzó inassolible?

Imatge
  Sèneca va dir una vegada: “fa falta una vida per aprendre a viure”. L’existència no és més que un aprenentatge continu que mai podrà ser suficient. El fet de creure que adquireixes tota mena de coneixements és un dels grans errors que pot cometre l’ésser humà i, sobretot, una mancança d’humilitat. Aquest fet es compara amb l’afirmació de Sòcrates, el qual reconeixia que només sabia que no sabia res, per la qual cosa es convertia en una persona sàvia. El gran filòsof romà, expressava que naixem sense cap mena de coneixements i que, a mesura que la vida avança i nosaltres ho fem amb ella, la nostra saviesa també ho fa. Amb tot i que adquirim una gran coneixença al llarg de la nostra vida, sempre hi haurà més, no existeix un límit, ni tampoc existeix la saviesa absoluta, una saviesa comparable amb l’horitzó del cel: sabem que hi ha més cel més enllà però, des del punt en què ens trobem, mai ho podrem veure, igual que mai podrem assolir la completa saviesa.   Jordi Pujolràs, 2n ...
Més informació

Fins a quin punt els humans tenen dret a decidir sobre la llibertat dels animals?

Imatge
  Què és més valuós que la vida? L'espècia humana sempre ha lluitat per viure el màxim possible. Això xoca amb el fet de que nosaltres cada dia juguem amb milions de vides que no ens pertanyen. Podríem viure en un món on els nostres actes fossin guiats per l'actitud ètica, el respecte i la compassió per aquells amb qui compartim el planeta. Però escollim viure en un món on preval la dominació i l'explotació dels altres. En aquest cas es veu reflectit el pensament de Plató que assegura que els animals no tenen ànima. Però jo coincideixo amb filòsofs com Mill que argumenta que són éssers sensibles amb la capacitat de sentir dolor, pel que causar-los el més mínim dolor és una crueltat i injustícia. Per això em plantejo fins a quin punt els humans tenen dret a decidir sobre la llibertat dels animals. Ja que la seva vida, la seva ànima i la seva essència és només seva i nosaltres els hi arravatem. Seguint el pensament de Sòcrates i de Plató, un motiu que fa que alguns estiguin d...
Més informació