Quin és el propòsit universal de l'existència?

 


“La naturalesa és sàvia”. “Tot a la natura existeix per algun motiu”.

Si aquestes afirmacions són certes, quin és el sentit de l’existència?

Té sentit, científicament parlant, l’existència dels paràsits? 

O té sentit, pels religiosos, l’existència dels ateus?


La vida és el fenomen més majestuós i misteriós al qual absolutament tots estem sotmesos. No hi ha distincions ni favoritismes. Tot el que existeix és viu. Tots els éssers són éssers, i de la mateixa manera, un no-ésser no pot existir. Així doncs, perquè som aquí?


Durant tota la història de l’existència de la vida hem intentat buscar un propòsit, un objectiu final, una explicació. Al no trobar-la, ens l’hem inventat. Hem afirmat que l’objectiu de l’existència humana és pura i simplement trobar la felicitat tant per nosaltres com per als altres, ser exitosos en la societat artificial que hem dissenyat. Segons aquesta lògica, però, l’existència dels animals o de les plantes està totalment injustificada; degut al fet que aquests no tenen la capacitat de poder desenvolupar el pensament, tal com hem fet les persones.


Si no podem afirmar, degut a això, que el propòsit de la nostra existència és trobar la felicitat; quina és la veritat absoluta pel que fa a aquesta qüestió? O, millor dit: existeix un propòsit per explicar l’existència de tots els éssers vius i poder, d’aquesta manera, justificar la saviesa universal de la natura?

 

Gisela Hernandez, 2n de batxillerat A 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Som alguna cosa en concret o som un tot?

Imatge
A vegades ens quedem amb la idea que som d’una manera determinada, però realment som un conjunt de coses que trobem dins nostre. Som com un cel, ens enfosquim com un dia de tempesta, realcem la nostra bellesa com una posta de sol, estem serens com un dia clar, i ens submergim en l’obscuritat en èpoques complicades com una nit sense lluna. La nostra identitat és complexa i variable, som el resultat de les nostres experiències i aprenentatges. Tenim tot dins nostre i nosaltres decidim què volem potenciar.                                                                                                                                           Irene Bonillo, 2n de batxillerat A
Més informació

Els moments difícils que tenim a la nostra vida es curen amb el temps?

Imatge
Moltes vegades sentim que no podem superar els diferents obstacles que s'interposen a les nostres vides, creiem que no els podem confrontar i sentim com si estiguéssim en un lloc replet de foscor del qual no podem trobar la sortida. Però igual que després de la immensa foscor de la nit, ve la resplendor de la llum de l'alba, podrem sortir d'aquesta foscor i trobar la llum superant els nostres moments difícils i curant les nostres ferides amb el temps.                                                                                                     Ángela Fabiana Díaz, 2n de batxillerat A
Més informació

És la vellesa l’estat que millor reflecteix la inexorabilitat del temps?

Imatge
  Moltes vegades temem el pas del temps. Vivim amb la incertesa de què serem, quan deixem de ser. I és que el temps passa inexorablement per a totes les persones, sense límits ni fronteres, sense cap excepció. La vellesa n’és una representació d’aquest, descompost en records, coneixements i valors. És aquella obra plena d’errors que es corregeixen afegint-hi capes i capes de pintura fins que apareixen les primeres clivelles, aquella porta oberta que resumeix la simplicitat del nostre ésser, aquella escletxa que deixa veure l’eterna concepció de la vida.   Paula Serrano Jimenez, 2n de batxillerat A 
Més informació