Sèneca va dir una vegada: “fa falta una vida per aprendre a viure”. L’existència no és més que un aprenentatge continu que mai podrà ser suficient. El fet de creure que adquireixes tota mena de coneixements és un dels grans errors que pot cometre l’ésser humà i, sobretot, una mancança d’humilitat. Aquest fet es compara amb l’afirmació de Sòcrates, el qual reconeixia que només sabia que no sabia res, per la qual cosa es convertia en una persona sàvia. El gran filòsof romà, expressava que naixem sense cap mena de coneixements i que, a mesura que la vida avança i nosaltres ho fem amb ella, la nostra saviesa també ho fa. Amb tot i que adquirim una gran coneixença al llarg de la nostra vida, sempre hi haurà més, no existeix un límit, ni tampoc existeix la saviesa absoluta, una saviesa comparable amb l’horitzó del cel: sabem que hi ha més cel més enllà però, des del punt en què ens trobem, mai ho podrem veure, igual que mai podrem assolir la completa saviesa. Jordi Pujolràs, 2n ...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada