Moltes vegades temem el pas del temps. Vivim amb la incertesa de què serem, quan deixem de ser. I és que el temps passa inexorablement per a totes les persones, sense límits ni fronteres, sense cap excepció. La vellesa n’és una representació d’aquest, descompost en records, coneixements i valors. És aquella obra plena d’errors que es corregeixen afegint-hi capes i capes de pintura fins que apareixen les primeres clivelles, aquella porta oberta que resumeix la simplicitat del nostre ésser, aquella escletxa que deixa veure l’eterna concepció de la vida. Paula Serrano Jimenez, 2n de batxillerat A
.jpg)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada