Els diners no compren la felicitat


 Els diners no compren la felicitat 

Hi havia una vegada una noia que era molt rica i es deia Marta. Es comprava tot el que volia perquè pensava que seria molt més feliç però ella s’equivocava. 

No tenia amics i quan necessitava parlar amb algú no ho feia i se n’anava de compres perquè deia que era millor que no pas que et donin consells. 

Un dia estava molt trista i va fer el de sempre, anar a comprar coses que no necessitava i només utilitzaria una sola vegada o ni les utilitzaria; però quan estava en les botigues tenia un problema: comprava i comprava però encara seguia trista. 

Va passar tot el dia així i cada vegada es posava més trista. Fins i tot va estar uns dies així, enfadada amb el món. Va sortir un altre cop a comprar roba, maquillatge, mòbils i altres coses innecessàries; però aquesta vegada mentre sortia de casa es va trobar una noia que li va preguntar què li passava. A la Marta li va costar però li va explicar i quan ho va fer es va sentir molt més bé. 

Així es va adonar que no necessitava comprar objectes per a sentir-se millor, només necessitava un amic o amiga per poder parlar i fer coses en conjunt, que no tot s’ho havia de quedar per ella mateixa i que a vegades necessitava una persona que l’escoltés... I, sobretot, que els diners no compren la felicitat. 

Jana Paneque Castellar

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les galetes

És la vellesa l’estat que millor reflecteix la inexorabilitat del temps?