Espaguetis

 

Espaguetis 

En un lloc molt llunyà s'allotjava una família estalviadora, i com cada dissabte, la família anava al poble a comprar el menjar per a tota la setmana. Pels germans era emocionant anar a comprar perquè havien d'anar en cotxe durant una llarga estona i els seus pares els deixaven posar la seva música preferida. Mentre arribaven a l'establiment, tots tres germans van voler posar en comú alguna cosa que no se'ls donés bé. Pensant i pensant, van veure que cap dels tres havien cuinat mai, així doncs, van voler fer un concurs entre ells. Quan ja estaven a punt d'aparcar van establir algunes normes, la principal: el cuinat havia de ser un bon plat d'espaguetis. 

Un cop al supermercat, tots cinc van baixar del cotxe i van anar a buscar el necessari. El seu pressupost era de 8 euros. Cadascú va agafar coses diferents, el petit va agafar la pasta i la salsa més cara, el germà mitjà va agafar les més econòmiques i el gran va agafar un entremig entre els dos germans. Els germans més grans van voler estalviar més que el petit per comprar-se unes llaminadures vermelles i allargades cobertes de sucre que van veure a l'entrada. Ells, un cop acabada la seva compra es van ajuntar i van anar a buscar els seus pares pels passadissos d'aquell enorme mercat. Quan els van trobar, quasi ja havien acabat, finalment van anar a pagar la compra i van pujar al cotxe. 

 L'endemà al matí van fer el concurs. Tots tres van començar a cuinar. Van posar els espaguetis a una olla profunda separats i els van deixar una estona bullint, excepte el germà gran que va posar-ho tot junt amb una miqueta d'aigua. El germà gran va marxar a jugar a la play, el mitjà anava i tornava cada 10 min per mirar com anaven i el petit estava a la cuina mirant-los perquè volia guanyar. Passats 20 minuts el germà gran va escoltar cridar al petit perquè sortia fum de la seva olla i quan va veure que els espaguetis estaven enganxats al fons de tot de l'olla es va posar a plorar. Els va voler provar, cremaven moltíssim i estaven molt secs, sense parar de plorar, va anar a l'habitació del seu germà mitjà per veure si el deixaria competir amb ell contra el seu germà petit. El germà mitjà el va veure tan decebut que no li va poder negar; però els dos germans estaven entretinguts amb les gominoles. 10 minuts més tard, van anar a veure com estaven els espaguetis. A l'hora de treure'ls a simple vista pensaven que estaven bé, però quan els van provar, no tenien bon sabor i estaven fins i tot una mica desfets. Van arribar a la conclusió que van estar massa estona cuinant-se i que havien d'haver estat més pendents de cuinar. El germà petit ja els havia tret uns minuts abans. Finalment, els dos germans plorant li van demanar al germà petit que els deixés anar amb ell, així els seus pares estarien contents amb ells. Ho va acceptar. Quan van posar-los al plat també els hi van posar la salsa per sobre. Tots tres ben contents van anar al menjador a ensenyar-ho als pares. 

Pel seu esforç els pares els van felicitar, sobretot al fill petit, que havia estat tan generós de compartir els seus espaguetis amb els altres. Tots tres germans, contents, van anar a jugar junts a l'habitació.

Leyre González Hita