Viure és arriscar-se?
Som éssers socials per naturalesa. Hem de tenir relacions i entrar en contacte amb altres de la nostra espècie, sobretot amb qui estimem. Aquells que ens fan feliços, contents i alegres. Amb qui les hores es passen com minuts i els riures fan mal a la panxa. Però no sempre serà així ja que, les paraules volen, els per sempre són limitats i les promeses tenen caducitat. Encara que tot en el seu moment sembla sempitern, tot allò que tingui principi tindrà fi i per més promeses, més amors i més sentiments, sempre ho deixem tot enrere, amb voluntat o sense. Per tant, sabent que tot allò té fi, és lògic escollir arriscar-se i quedar-se amb l’anècdota o no fer-ho i quedar-se amb les ganes?
Nam Addala, 2n de batxillerat A
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada