Per què res és etern?

 

Per què tot, sigui a menor o major mesura, és efímer? Les persones, les situacions, les nostres aficions, la nostra aparença… tot són elements transitoris; fins i tot la nostra vida. El temps avança com una brisa, fent que tot el que ens envolta es quedi enrere, tornant-se cada vegada més llunyà. Si tot fos etern, no viuríem les coses com les vivim i deixaríem tot pel dia de demà, donaríem les coses per fetes… En conseqüència, trauríem el que val la pena de la vida: la capacitat d’apreciar el que tenim, gaudir-ho tant com puguem i aprofitar cada segon, perquè no el recuperarem. Que les coses no siguin eternes també significa que, per molt desagradable que una situació sigui, aquesta no durarà per sempre, perquè després del fred de l’hivern sempre sorgeix la calidesa de la primavera, i perquè pugui sorgir el sol ha d’haver-hi primer una tempesta.

                                                                                    Eugenia Shalayko Morska, 2n de batxillerat A