El rusc d'en Pau

 


El rusc d’en Pau

Vet aquí que una vegada hi havia dues abelles: l’abella 204 i l’abella 189. Estaven tot el dia competin per a veure qui portava més mel al rusc. Les dues abelles portaven quasi dos anys competin entre elles perquè eren les dues millors en recolecta de mel. Cada dia el rusc era més ric i més ric gràcies a les dues abelles.

Un dia les dues abelles van sortir a recol·lectar mel com cada dia, però aquell dia hi va haver un problema... Les dues abelles van anar per nèctar i l’abella 204 va empentar i l'abella 189 va quedar atrapada en el nèctar. L'abella que va empentar a l'altra abella va riure's d'ella i va decidir marxar per guanyar la competició que tenia amb ella. Quan va arribar al rusc l'abella reina va ordenar que l'abella 204 anés a buscar a la seva companya. L'abella va dir que no que volia competir i que així ella seria la millor del rusc. 

Van anar passant els dies i l'abella seguia anant a recol·lectar nèctar mentre que l'altra seguia estant atrapada. L'abella 204 seguia recol·lectant nèctar, però en el seu cap li voltava una cosa... El que li voltava era que anar a recol·lectar nèctar tota sola no tenia gràcia i el que va decidir va ser anar a rescatar a l'altra. Quan va arribar on va empènyer a la pobra abella 189 va veure que no hi havia ningú. Va estar durant 10 dies buscant a l'abella, però no la va trobar, mentrestant al rusc ja no hi arribava nèctar i l'abella reina va decidir anar a parlar amb l'abella 204 . L'abella li va explicar els seus problemes dient que trobava a faltar a l'abella 189  i l'abella reina li va dir que si no l'hagués empentat, ara estarien les dues felices portant nèctar al rusc.

Això va fer que l'abella crides molt fort a l'aire dient: !! ABELLA, HO SENTO MOLT NO HO TORNARÉ A FER!!!. De cop i volta l'abella 189 va aparèixer del no-res i van estar una bona estona parlant sobre el que havia passat. Al cap d'uns dies van decidir anar per nèctar les dues juntes com abans. I va haver-hi un moment on una abella li va dir a l'altra

Abella 204: Ho sento per haver-te espantat a la flor, ho sento molt.

Abella 189: No et preocupis amiga, ara és important que cooperem per portar al rusc el màxim de nèctar possible.

Abella 204 : Així es parla, anem a fer gran el rusc.

Les dues abelles van anar a recol·lectar el màxim de nèctar possible i així les dues abelles van seguir cooperant i no es van enfadar mai més.


Pau Rodrigo Morató

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Som alguna cosa en concret o som un tot?

Imatge
A vegades ens quedem amb la idea que som d’una manera determinada, però realment som un conjunt de coses que trobem dins nostre. Som com un cel, ens enfosquim com un dia de tempesta, realcem la nostra bellesa com una posta de sol, estem serens com un dia clar, i ens submergim en l’obscuritat en èpoques complicades com una nit sense lluna. La nostra identitat és complexa i variable, som el resultat de les nostres experiències i aprenentatges. Tenim tot dins nostre i nosaltres decidim què volem potenciar.                                                                                                                                           Irene Bonillo, 2n de batxillerat A
Més informació

Els moments difícils que tenim a la nostra vida es curen amb el temps?

Imatge
Moltes vegades sentim que no podem superar els diferents obstacles que s'interposen a les nostres vides, creiem que no els podem confrontar i sentim com si estiguéssim en un lloc replet de foscor del qual no podem trobar la sortida. Però igual que després de la immensa foscor de la nit, ve la resplendor de la llum de l'alba, podrem sortir d'aquesta foscor i trobar la llum superant els nostres moments difícils i curant les nostres ferides amb el temps.                                                                                                     Ángela Fabiana Díaz, 2n de batxillerat A
Més informació

És la vellesa l’estat que millor reflecteix la inexorabilitat del temps?

Imatge
  Moltes vegades temem el pas del temps. Vivim amb la incertesa de què serem, quan deixem de ser. I és que el temps passa inexorablement per a totes les persones, sense límits ni fronteres, sense cap excepció. La vellesa n’és una representació d’aquest, descompost en records, coneixements i valors. És aquella obra plena d’errors que es corregeixen afegint-hi capes i capes de pintura fins que apareixen les primeres clivelles, aquella porta oberta que resumeix la simplicitat del nostre ésser, aquella escletxa que deixa veure l’eterna concepció de la vida.   Paula Serrano Jimenez, 2n de batxillerat A 
Més informació