Els humans destrueixen la natura o la natura humana destrueix als humans?

 


En aquesta foto es representa com la natura és afectada per l’home, però encara així perdura. I és clar, els humans destrueixen la natura per els seus propis interessos, cosa que a la llarga, acabarà amb la nostra irremeiable extinció. La gran pregunta és: Ha sigut que les conductes perjudicials per als humans han sigut causa de certes condicions en ments egoistes, qui destrueixen la natura? O  realment la natura de la ment humana, la mateixa natura, és qui condueix als humans a l’autodestrucció?


Mentre que els residus humans queden com un record, un afectat arbre seguirà perdurant. I és el fet de seguir existint una victòria o un simple fet? Qui condueix a la fi? I qui guanya?


Els humans, que formen part de la natura, sembla que encara així segueixen lluitant contra ella, però tot condueix a un tot, al mateix destí, la inexistència. 

 

Sergi Sanchez, 2n de batxillerat C 


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Som alguna cosa en concret o som un tot?

Imatge
A vegades ens quedem amb la idea que som d’una manera determinada, però realment som un conjunt de coses que trobem dins nostre. Som com un cel, ens enfosquim com un dia de tempesta, realcem la nostra bellesa com una posta de sol, estem serens com un dia clar, i ens submergim en l’obscuritat en èpoques complicades com una nit sense lluna. La nostra identitat és complexa i variable, som el resultat de les nostres experiències i aprenentatges. Tenim tot dins nostre i nosaltres decidim què volem potenciar.                                                                                                                                           Irene Bonillo, 2n de batxillerat A
Més informació

Els moments difícils que tenim a la nostra vida es curen amb el temps?

Imatge
Moltes vegades sentim que no podem superar els diferents obstacles que s'interposen a les nostres vides, creiem que no els podem confrontar i sentim com si estiguéssim en un lloc replet de foscor del qual no podem trobar la sortida. Però igual que després de la immensa foscor de la nit, ve la resplendor de la llum de l'alba, podrem sortir d'aquesta foscor i trobar la llum superant els nostres moments difícils i curant les nostres ferides amb el temps.                                                                                                     Ángela Fabiana Díaz, 2n de batxillerat A
Més informació

És la vellesa l’estat que millor reflecteix la inexorabilitat del temps?

Imatge
  Moltes vegades temem el pas del temps. Vivim amb la incertesa de què serem, quan deixem de ser. I és que el temps passa inexorablement per a totes les persones, sense límits ni fronteres, sense cap excepció. La vellesa n’és una representació d’aquest, descompost en records, coneixements i valors. És aquella obra plena d’errors que es corregeixen afegint-hi capes i capes de pintura fins que apareixen les primeres clivelles, aquella porta oberta que resumeix la simplicitat del nostre ésser, aquella escletxa que deixa veure l’eterna concepció de la vida.   Paula Serrano Jimenez, 2n de batxillerat A 
Més informació