Envellir ens fa feliços?


 

Tot i estar demostrat que envellir comporta una gran reducció de les nostres capacitats físiques i mentals com mals d'esquena o el fet d'oblidar coses, també podem dir que aquesta etapa de la vida és, per a molts, la més feliç i tranquil·la. També molts filòsofs estan d'acord amb aquesta segona afirmació, com en el cas de Pitàgores que ens deixa una famosa frase: "Una ancianitat bella és, ordinàriament, la recompensa d'una bella vida".

En el cas de la fotografia, podem observar a un matrimoni d'avançada edat gaudint del seu temps lliure en parella que no han tingut en altres èpoques de la seva vida.

 

Carlos Rodríguez, 2n de batxillerat C 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Les galetes

Imatge
                                         LES GALETES    Una nena estava esperant el seu tren en una sala d’espera d’una gran parada de tren. Com que havia d’esperar molta estona, va decidir comprar un paquet de galetes. Va asseure’s en una de les parades de tren per a poder descansar  i va deixar les seves coses amb les galetes al seient del costat. Deixant un seient entre mig, va asseure’s un home gran que va obrir un llibre  i va començar a llegir. Al cap d’una estona a la nena li va agafar gana, va obrir les galetes que tenia al seient del costat, i va començar a menjar. Quan ella va agafar la primera, l’home que tenia al costat també en va agafar una. Ella es va sentir indignada, però no va dir res. Només va pensar: “ Que dolent, jo no faria una cosa d’aquestes mai” ...
Més informació

És la vellesa l’estat que millor reflecteix la inexorabilitat del temps?

Imatge
  Moltes vegades temem el pas del temps. Vivim amb la incertesa de què serem, quan deixem de ser. I és que el temps passa inexorablement per a totes les persones, sense límits ni fronteres, sense cap excepció. La vellesa n’és una representació d’aquest, descompost en records, coneixements i valors. És aquella obra plena d’errors que es corregeixen afegint-hi capes i capes de pintura fins que apareixen les primeres clivelles, aquella porta oberta que resumeix la simplicitat del nostre ésser, aquella escletxa que deixa veure l’eterna concepció de la vida.   Paula Serrano Jimenez, 2n de batxillerat A 
Més informació