Hem arribat al final del camí com a espècie humana?


 

HEM ARRIBAT AL FINAL DEL CAMÍ COM A ESPÈCIE HUMANA? HEM DE SEGUIR AVANÇANT? O PER CONTRA, CAL DEIXAR ENRERE ELS NOUS PROGRESSOS?


La comunitat humana, s'ha caracteritzat entre d'altres coses, per sobre de la resta d'espècies animals, pel progrés que hem experimentat de manera permanent al llarg de la nostra història. Malgrat això, un debat moral que es troba al peu de canó avui en dia, es planteja si les noves evolucions poden desenvolupar la fi total i irreversible de la naturalesa tal i com la coneixem. Així doncs, són necessaris els nous avenços que ens esperen? O possiblement resultaran més perjudicials que no pas beneficiaris?


Dit això, val a dir que, de la mateixa manera que en el passat sí que eren relativament necessàries algunes millores en tota mena d'àmbits (tecnologia, canvis socials, etc.), avui en dia, hem arribat a una situació en què els nous possibles avenços podrien arribar a destruir la civilització humana tal i com la coneixem, a més de poder alterar el curs natural del món. Per tant, és possible que deixar de banda la nostra faceta innovadora i basar els següents anys en un conservadorisme que ens permeti mantenir la nostra societat tal i com la coneixem, sigui la millor opció? Possiblement sí, ja que molts experts, amb els quals coincideixo, opinen que hi ha d'haver certs límits, els quals la ciència ha de respectar pel correcte transcurs de les nostres vides i de la resta d'espècies.


En conclusió, actualment ens trobem en un punt delicat, a causa de diversos factors, els quals poden originar un irreversible desequilibri natural devastador. Per exemple, quin sentit té que la ciència permeti alterar genèticament les futures persones? Si tothom és perfecte què hi ha d'especial en ser-ho?

 

Oriol Castillejo, 2n de batxillerat B 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Som alguna cosa en concret o som un tot?

Imatge
A vegades ens quedem amb la idea que som d’una manera determinada, però realment som un conjunt de coses que trobem dins nostre. Som com un cel, ens enfosquim com un dia de tempesta, realcem la nostra bellesa com una posta de sol, estem serens com un dia clar, i ens submergim en l’obscuritat en èpoques complicades com una nit sense lluna. La nostra identitat és complexa i variable, som el resultat de les nostres experiències i aprenentatges. Tenim tot dins nostre i nosaltres decidim què volem potenciar.                                                                                                                                           Irene Bonillo, 2n de batxillerat A
Més informació

Els moments difícils que tenim a la nostra vida es curen amb el temps?

Imatge
Moltes vegades sentim que no podem superar els diferents obstacles que s'interposen a les nostres vides, creiem que no els podem confrontar i sentim com si estiguéssim en un lloc replet de foscor del qual no podem trobar la sortida. Però igual que després de la immensa foscor de la nit, ve la resplendor de la llum de l'alba, podrem sortir d'aquesta foscor i trobar la llum superant els nostres moments difícils i curant les nostres ferides amb el temps.                                                                                                     Ángela Fabiana Díaz, 2n de batxillerat A
Més informació

És la vellesa l’estat que millor reflecteix la inexorabilitat del temps?

Imatge
  Moltes vegades temem el pas del temps. Vivim amb la incertesa de què serem, quan deixem de ser. I és que el temps passa inexorablement per a totes les persones, sense límits ni fronteres, sense cap excepció. La vellesa n’és una representació d’aquest, descompost en records, coneixements i valors. És aquella obra plena d’errors que es corregeixen afegint-hi capes i capes de pintura fins que apareixen les primeres clivelles, aquella porta oberta que resumeix la simplicitat del nostre ésser, aquella escletxa que deixa veure l’eterna concepció de la vida.   Paula Serrano Jimenez, 2n de batxillerat A 
Més informació